Geologia

Formació de la Serra Gelada:

La història geològica de Serra Gelada va començar fa aproximadament 150 milions d'anys i des de llavors es prolonga fins als nostres dies.

En la seua formació hi ha quatre moments importants:

Sedimentació: Fa uns 150 milions d'anys van començar a depositar-se sediments que van formar capes horitzontals en el fons de la part poc profunda de la mar. En l'itinerari terrestre es podran observar roques de l'edat compresa entre 110 i 100 milions d'anys.
Plegament: Fa uns 70 milions d'anys África va començar a desplaçar-se cap al nord i en un moment donat va començar a col·lidir amb Euràsia, de la que Ibèria constituïa el seu extrem sud-occidental. Este xoc de plaques va provocar el plegament i fracturación de les roques donant lloc a diverses cadenes muntanyoses. En Serra Gelada este xoc de plaques va provocar durant el Miocé (fa aproximadament entre 18 milions d'anys) el plegament de les seues roques (per això no les veiem horitzontals,sinó inclinades 25º o cap al Nord-oest.
Fracturació: Cap al final del plegament les roques de Serra Gelada van patir extensió que va provocar l'aparició de falles normals que van començar a afonar blocs de roques provocant un relleu escalonat. La major part de Serra Gelada constituïx l'escaló superior d'esta escala de blocs de roca. En els extrems de la serra (Punta dels Caletes i Punta Bombarda) s'observen altres dos escalons més baixos, però la majoria estan submergits i coberts per les aigües del Mar Mediterrani.
Erosió: Des que es va formar el relleu escalonat de Serra Gelada, l'aigua s'ha encarregat d'esculpir i modelar les roques, fent disminuir l'altura i extensió de la serra, fins a adquirir les dimensions i morfologia actuals. És un procés molt lent però constant, sense interrupcions.

Les serres que es poden observar des de el far del'Albir són:

Cabeçó d'Or (1206m).
Sierra Cortina (529m).
Puig Campana (1406m).
Ponoig (1160m).
Serella (1361m).
Aixortà (1218m).
Seirra de Bernia (1129m).
Sierra de Oltà (586m).
Morro de Toix(299m)
Penyó de Ifach(328m).

Les roques que hi ha a la Serra Gelada són de tipus sedimentària.

Fòssils:

Quan un organisme mor comença a descompondre's. Si queda agarrat entre les roques, es produïx un intercanvi entre els components orgànics del ser viu i els minerals de la roca, donant lloc així amb el pas del temps a un fòssil.

A la serra es donen lloc a fòssils d'alguns mol·luscos bivalves com els condrodontos, que vivien al fons mari i ara es troben a la Serra.

Al Cap Negret d'Altea:

A eixa zona hi ha afloraments magmàtics de gran importància que es van formar fa ja 225 millons d'anys i es va formar quan la terra tant sols era un supercontinent, Pangea.I va arribar un punt que Pangea va comença a formar talls, és a dir, se es va esgarrar sepant aixi el supercontinent en continent més menuts. I els restes de roques magmatique del Cap Negret són la evidencia de les impresionent rotures de Pangea.

Els Penya-Segats:

Els penya-segats de la serra es van formar fa uns 70 milions d’anys, quan Àfrica es va desplaçar cap al nord i va colisionar amb la Península Ibèrica, originant varies cadenes muntanyoses en Europa. Els materials que formaven la Serra Gelada es plegaren, donant com a resultat l’actual inclinació.

Més tard la serra va patir extensió (estirada) que va provocar l'aparició de falles normals que van començar a afonar blocs de roques provocant un relleu escalonat. La major part de Serra Gelada constituïx l'escaló superior d'esta escala de blocs de roca. En els extrems de la serra (Punta dels Caletes i Punta Bombarda) s'observen altres dos escalons més baixos, però la majoria estan submergits i coberts per les aigües del Mar Mediterrani.

Dunes Remuntants:

Una duna és una acumulació de sorra sobre la qual el vent ha actuat produint una forma suau i uniforme. Poden ser produïdes per canvis en el vent o per variacions en la quantitat de sorra.

Els depòsits quaternaris de dunes eòliques reben el nom d'eolianitas. Les imponents acumulacions de Serra Gelada són molt peculiars ja que estan constituïdes per dunes enfiladores, nom que al·ludix a la seua capacitat d'ascendir per pendents forts, és un tipus de duna poc freqüent.

Les dunes de la serra es van formar quan als taluds al peu del penya-segat de la Serra Gelada es trobava coberta per grans acumulacions d’arena i aquests materials arenosos van ser transportats pel vent.