Ecologia

Cadenes Tròfiques:

Al ecosistema es poden trobar cadenes tròfiques que són gràfics d’aspecte lineal en els quals es representa només una font d’aliment per a cada organisme, és a dir, son representacions d'una sèrie de relacions tròfiques entre determinats especies de l'ecosistemaque son els eslabons de la cadena.

Al parc natural de la Serra Gelada podem trobar diferents tipus de cadenes com:

Una cadena terrestre: pí carrasc, cucs i cormorà monyut.

Una cadena aquàtica:praderia de posidònia, salpa.

Una cadena mixta: praderia de posidònia, salpa y corboran.

Les Adaptacions Biològiques:

La supervivencia d'una especie depén de la capacitat d'adaptació als canvis que es produïsquen en el medi en què viuen. El procés d'adaptació pot ser ràpid o molt lent. Tots els sers vius evolucionen adaptant-se a les condicions del seu entorn.

Les adaptacions principals que han desenvolupat els organismes per viure en la serra són les biològiques.

Per exemple: hi ha diferències entre la vegetació de la zona terrestre de solana i la d’ombria.

La vegetació de la zona de solana sempre dóna el sol i l’aigua es escasa per això les plantes tenen les fulles mes clares i estretes i tenen les arrels molt profundes per aconseguir la major quantitat d’aigua possible; i la d’hombría no reben quasi llum solar i tenen molta humitat, per això tenen fulles grans per captar més la llum solar.

Vegetació Dunar:

En la zona dels acantilas penya-segats del parc natural es troben importants acumulacions d'arena un poc cementades, el volum de la qual s'aproxima als 16 milions de m3 . Estos materials arenosos van ser transportat i acumulets per l'acció del vent.

En aquesta zona dunar s'assenten diverses comunitats vegetals de gran interés, a l'albergar espècies que posseïxen una àrea de distribució restringida, com per exemple la camarinya, l'herba d'ulleres de llarga vista (Biscutella muntanyesa) , Teucrium hifacensis, la palometa de la Serra Gelada (Lynaria arabiniana).

Amb el fi de preservar al màxim aquest fràgil hàbitat, la duna posseïx una regulació específica per a poder transitar per ella.

Vegetació Rupícola:

Són aquelles plantes que viuen sobre una roca amb molt poc de sòl, aquest tipus de vegetació a la Serra Gelada es troba als penya-segats.

D'entre estes destaca la Silene d'Ifach (Silene hifacensis) , l'única espècie vegetal de la Comunitat Valenciana que, pel seu elevat risc de desaparéixer, posseïx un pla de recuperació que ajuda a la seua conservació.

Altres espècies destaques dels penya-segats són l'Orelleta de ratolí (Sarcocapnos saetabensis) o la Trencapedres (Teucrium hifacensis)

Zonificació Marina:

Les variacions en la profunditat dins del mar Mediterrani, produiran una estratificació vertical dels distints hàbitats subaquàtics.

Esta estratificació vertical porta a classificar el medi marí en distintes zones:

Zona Supralitoral: o zona d'esguitades, esta zona mai es veu submergida. Els organismes que viuen en esta zona necessiten d'una emersió contínua i són espècies adaptades a unes condicions de vida dures, degut principalment a la falta d'aigua, la forta insolació que reben i els canvis en la salinitat. A causa d'això el nombre d'espècies presents en esta zona és reduït. L'amplitud d'este zona oscil·la entre uns pocs centímetres a diversos metres.
Zona Mediolitoral: zona de marees o trencants, presenta espècies que toleren una immersió poc prolongada i mai immersions permanents. La seua amplitud dependrà de la força de l'onatge i la carrera de la marea.
Zona Infralitoral: zona amb una immersió contínua. El seu limite superior per tant ho definixen els organismes que requerixen una immersió permanent, mentres que el limite inferior es definix per la desaparició de fanerògames marines (ex. Posidonia oceànica) i algues fotófilas.
Zona Circalitoral: el nivell superior d'esta zona ve definit, per la desaparició de les fanerògames marines i algues fotófilas, fins a la profunditat màxima en què poden habitar les algues unicel·lulars tolerants a una baixa il·luminació. El limite inferior vindria marcat per la zona d'extinció lumínica.
Zona Vaig batreal: comprén el talús continental i es caracteritza per l'absència de llum. Les espècies d'esta zona se situen en zones de fort pendent del talús continental i de connexió amb les planes abissals.
Zona Abissal: comprén les planes abissals, i a si no mateix rep la llum procedent de les radiacions solars.

Les Espècies Més Representatives Del Parc Natural:

Vegetació i flora: l’esperonet, la llunetes, el ginebre marí, la camarinya, la silene d’ifach, l’orella de ratolí, la canyeta d’or, el romer, bruc d’hivern, càdec, espart, pi blanc, carrasca, garrofera i olivera.

Fauna marina: dofí mular.

Fauna terrestre: l’escateret i fardatxo.

Praderia de Posedònia:

Les praderies de Posidonia oceànica, que encara que són conegudes localment com Alguers, es tracta d'una planta marina amb flors, exclusiva del Mediterrani.

Les praderies de Posidonia oceànica tenen un paper molt important en l'ecosistema marí perquè:

Són el principal productor d'oxigen en el mar, com un pulmó en el Mediterrani.
Constituïxen una zona fonamental per a la reproducció, cria, alimentació i refugi de nombroses espècies de fauna marina.
Eviten l'erosió de la costa i, per tant, la regressió de les platges, a l'atenuar l'impacte de l'onatge i retindre els sediments.

En aquesta part de la pàgina Web els presentarem la part de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el medi que els rodeja i les relacions entre els éssers vius, que és la ecologia.

​

Ecologia